 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
CARACTERÍSTIQUES I ASPECTES DEL SEU MUNICIPI I POBLACIÓ
El municipi de Colera està situada en la zona nord-oriental de les comarques gironines, pràcticament a tocar amb la frontera francesa, ja que només té el municipi de Portbou que el priva d'arribar-hi, tot i que una part sí que hi toca, que és una franja de quasi un quilòmetre entre el Puig de Taravaus fins el Coll dels Empedrats, limitant amb la comarca nord-catalana del Rosselló i concretament amb el municipi de Banyuls de la Marenda. • Delimitació del municipi Tota la franja est del municipi està delimitada pel mar que va de nord a sud, des del Puig del Claper, proper al cap Marcer, fins la punta del Cap Ras, passada la Platja de Garbet. La resta dels límits del municipi, seguint el moviment de les agulles del rellotge hi ha Llançà al sud, delimitant a l'oest amb Rabós d'Empordà, fins arribar al límit superior al nord, que té tal com s'ha esmentat, una franja de quasi un quilòmetre amb la frontera francesa i més concretament amb la comarca del Rosselló. A partir del Puig de Taravaus, i ja fins arribar al mar al Puig del Claper, delimita amb el municipi de Portbou, que és el que hi ha com més al nord de la Costa Brava. • Orografia i relleu del territori L'orografia del municipi se'l poc qualificar de totalment muntanyós, amb una baixada orogràfica progressiva cap al mar, que no hi arriba a nivell cero, llevat d'algunes de les seves platges, ja que la majoria del seu relleu és abrupte i s'atura al mar amb un bon nombre de penya-segats. De fet la única vall o planícia de que disposa és on es troba la població de Colera, i en bona part les marges de la Riera de Molinàs, principal afluent hídric del municipi.
El punt més elevat es troba a en el Puig de Taravaus a 696 metres d'altitud sobre el mar, que és el punt on es troben els municipis de Portbou, Colera i Banyuls de la Marenda. Dintre el territori municipal hi ha molts altres punts com el Puig de la Ossetera a 557metres, el Puig de les Llaceres a 404 metres, el Pui de Tifell a 408 metres o el Puig del Falcó a 371 metres, entre molts altres. • Riquesa hídrica i vegetació Colera no disposa de cap riu i afluent d'aigua que es pugui considerar constant, ja que la seva forma orografia comporta un munt de muntanyes amb un considerables nombre de torrents i rambles, que poden portar gran quantitat d'aigua, però només en període de pluges, que sí poden arribar a ésser considerables i braves. La riera més important és la Riera de Molins, la única que fins i tot sense haver plogut pugui portar petites quantitats d¡aigua en el seu curs, tot i que limitat. Altres rieres son la Riera del Falcó, afluent de la de Molins, o la Riera de Garbet, que vessa les aigües directament al mar a la platja del mateix nom.
Una part del territori està dedicat al conreu de la vinya, tot i que antigament havia estat molt superior, havent predomini d'espècies vegetal com el llentiscle, el càdec, diferents tipus de brucs, i sobre tot espècies d'arbres com la surera i els pins, principalment a mesura que es remunta el territori cap el Pirineu, fent especial menció que com a límit del municipi amb Rabós d'Empordà hi ha la Serra de la Balmeta, on hi comença una part del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. El clima és el típic mediterrani del litoral nord, amb bona precipitació però només de cara la tardor i a l'hivern i com és tipis en aquesta zona, amb un predomini del vent de la Tramuntana, fort i persistent bona part de l'any. • Infraestructura i vies de comunicació Colera està relativament ben comunicat, ja que disposa de carretera, la N-260 que la comunica amb Llançà i Portbou, com també amb Figueres, tot i que amb moltes corbes, tampoc presenta més dificultat ja que és ampla i està en bon estat. També disposa d'estació de tren, tot i que té l'inconvenient que només s'hi aturen els trens de rodalies, mentre els de Mitja Distancia (MD) no, els qual només s'aturen a Llançà i Portbou, final del trajecte, tot i que varis trens de rodalies tenen per aturada final l'estació francesa de Cervera.
Una característica peculiar del poble és el seu pont elevat també conegut com viaducte, el qual es tracta d’una extraordinària obra d'enginyeria amb ferro que fou construïda per la companyia Eiffel de Paris, a l'any 1878, d'unes dimensions de 188 metres de llargada per 20 d'alçada. El pont forma part i serveix de pas dels trens de la línia Barcelona - Portbou, que una vegada passat el pont en direcció nord, els trens arriben a l'estació de Colera, la qual està situada al costat mateix d'un característic Art Parc i un mirador el qual disposa d'esplèndides vistes al mar. Tot i no disposar d'un gran port marítim, compte amb un petit moll on hi poden fer aturada diferents embarcacions de lleure de petit calatge; Colera no disposa de port pescador com per exemple Roses o Palamós, per les pròpies dimensions de la població, a part d'ésser més turística que pescadora. Altres poblacions més properes son Portbou, cap al nord a 5 km, Llançà cap al sud a 7 km i la capital de l'Alt Empordà, Figueres a 28 km, l'aeroport més proper el de Girona - Costa Brava, està a 80 km, mentre que el de Perpinyà a 65 km. • Entitats del municipi La pràctica totalitat dels habitants del municipi de Colera viuen en la mateixa població, ja que de fet es pot dir que no té ens municipals d'importància, ja que hi ha l'antic nucli habitat de Molins, actual pràcticament despoblat, quelcom similar com Garbet i la Rovellada. El veïnat de Molins està pràcticament despoblat tot l'any, ja que no té economia i explotacions de cap tipus, i el seu conjunt de cases està la gran major part en estar ruïnós.
Quelcom diferent són els barris de Garbet i la Rovellada, sobre tot aquesta última, que a nivell de cens municipal està despoblat, però hi ha un bon nombre de xalets i residències, la gran majoria amb aspectes i formes acomodades amb habitants estiuejants i per tant, no declarats com residents.
• Llocs d'interés El municipi disposa per la seva geografia muntanyenca i marítima de varis camins i rutes per a poder gaudir de l'excursionisme, ja sigui caminant o amb bicicleta. La ruta interior més coneguda i agradable de fer és la que va de Colera o des del Coll de Sant Antoni, fins l'ermita de Sant Miquel de Colera, una ruta fàcil de fer i farcida de zones boscoses de pins i sureres, on baixant en direcció al Veïnat de Molinàs es pot passar pel Castell de Molinàs, actualment en estat ruïnós. Pel que fa als dos temples religiosos de Colera, no s'han de confondre, l'església parroquial de Sant Miquel de Colera, que es troba en la mateixa població, i concretament en el carrer de l'església, amb l'ermita de Sant Miquel de Colera, que es un edifici religió aïllat que es troba dins el terme municipal a uns vuit quilòmetres aproximadament cap a la zona est del municipi; els dos centre religiosos formen part de l'Arxiprestat de l' Alt Empordà Marina i oficiats per la parroquia de Colera. La ruta marítima més coneguda, és la ruta dels canons, que passant per la Punta del Frare va des de Colera fins la platja de Garbet i que posteriorment, es pot continuar fins arribar a Llançà; en el trajecte es pot admirar el espectacular paisatge marítim i les illes Grossa i Petita a prop del litoral.
EL PRIMERS INDICIS DE LA POBLACIÓ
El primer document conegut on hi apareix el nom "colera", és en l'acta de consagració de l'Església de Sant Quirze a l'any 935, fent esment a "vallen quam vocant colera", en els lliuraments d'uns alous fets pel Comte Gausbert I d'Empúries (915-991) al cenobi de Sant Quirze, a l'any 931, la vall de Colera figurava com "Valle de Collera". El 4 de febrer de 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seus dos germans Ramon i Josep, van enviar una sol·licitud al Rei Carles III d’Espanya (1716-1788) perquè concedís la possibilitat de fundar la població en la "Vall de Colera", en terrenys de la seva propietat.
El 4 de juliol de l'any 1770, arriba l'autorització de part del rei Carles III d'Espanya, permetent la construcció de la població sol.licitada i que serà batejat amb el nom de "Sant Miquel de Colera". A petició d'uns veïns de Portbou i Molinars davant una recollida de signatures per alguns historiadors poc clares, la Diputació de Girona amb data de 10 d'abril de 1885 va dictar una ordre on el municipi de Sant Miquel de Colera passava a ésser un veïnat del municipi de Portbou. El 23 de maig de 1885, el veïns de Colera en desacord amb aquesta ordre van cremar els arxius de l'ajuntament. Al dia següent 24 de maig a l'ajuntament de Portbou es feia efectiva l'ordre d'anexió del territori colerenc al de Portbou. Aquesta situació va durar fins que el dia 2 de juliol de 1934, on a partir d'una Llei signada pel llavors President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover (1882-1940), posava fi després de 49 anys a l'anexió, per a tornar a segregar i formar el municipi de Colera, com entitat independent.
CASTELL DE MOLINÀS El Castell de Molinàs, també dit Castell o Torre de Molinars, està ubicat en la part est del municipi de Colera entre l'ermita de Sant Miquel de Colera i el Veïnat de Molinàs, nucli pràcticament deshabitat en l'actualitat, essent l'excés més factible el mateix que va a l'ermita esmentada. L'espai està en una zona protegida degut que es considera un Bé Cultural d'Interès Local, conjuntament amb un jaciment arqueològic, però que actualment tot plegat està totalment en estat ruïnós. La seva historia és pràcticament desconeguda, i es creu que devia estar operatiu a l'entorn dels segles X-XI, però es desconeix la seva funció estratègica i a qui pertanyia durant la seva activitat a més de quin rol tenia per la comarca o el territori envoltant.
Certes hipòtesis el classifiquen com una fortalesa situada entre la costa que en diferents moments de la història fou molt atacada per pirates, corsaris, i bandades de moros, i el majestuós Monestir de Sant Quirze de Colera, ja existent en diferents fases de construcció a partir del segle IX, i que actualment és situat en el municipi de Rabós d'Empordà. Per tant, el castell o torre de Molinàs, podia haver estat una torre de defensa amb moltes dependencies complementaries que el convertissin com una espècie de castell de dimensions reduïdes, i per tant, habitable únicament per tropes de defensa. Havia estat una construcció de planta quadrada, de la que en resten alguns murs d'alçada variables, algunes arcades, així com varies espitlleres, i realment, poca cosa més.
SANT MIQUEL DE COLERA
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Properament ...
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: agost 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |